Concepte: Una evolució del tauler enllistonat, amb totes les avantatges i pocs inconvenients.

Les dues cares externes, peça molt més ample, entre 12 i 20 cm, i en el nucli central mes estretes. La disposició de la part central , amb sentit creuat, garanteix l’estabilitat del tauler i una gran resistència a flexió.

Diferències: La primera espècie que fou origen del tricapa, amb les característiques  pròpies d’aquesta fusta.

Pros: Poc pes, color clar i amb propietats d’absorció acústica. Estabilitat.

Contres:  Com tots els tricapes. El cantell, en el qual es veuen sempre les testes d’un o dos gruixos. Al mecanitzar o motllurar, precaució amb el nuc que pot saltar.

Aplicacions: Sempre al interior, o exterior abrigat. Mobiliari, decoració, altells i estructural.

Serveis: Tallat a mida amb serra, cantellejat i mecanitzat en qualsevol forma.

Interessant: La opció de cantellejat amb canto de pi, o també amb PVC de tons contrastats ( gris fosc).

Altres opcions: L’enllistonat d’avet.